PERÒ ABANS hauràs deprés
que no és pecat tot el que diuen
que la humitat del llavis és
(de fet)
preferible a la dels llagrimals
que no totes les flors han de ser
pol·linitzades (algunes escullen
—en lloc d’obrir-se al primer
borinot que vole distretament
per damunt d’elles—
anar per lliure)
hauràs deprés la pirotècinia
de la carn —aquell joc primitiu
que no té edat— hauràs deprés
a utilitzar (diran que perillosament
però tu no els faces molt de cas)
una mistera (fer foc en la llar
mai ha sigut més fàcil) i res
podrà ja
frenar-te en sec
pujaran les temperatures i creuràs que estàs
en el infern —destinació turística
com qualsevol altra— i els teus dits
decidits
a xopar-se de plaer
organitzaran rítmicament
traques i masclets
creu-me quan et dic que hauràs deprés
a entonar l’himne del supervivents
(un aplaudiment —abans que se’ns
oblide— a tots els que han fet possible
l’espectacle)
creu-me quan et dic que res
podrà ja
tornar-te arrere
(metxa encesa un calfred
recorre el teu cos un castell
la Nit del Foc
i tu,
afortunada de tu
esclates)