tampoc fou culpa meua
no era jo
la que estava on no havia d’estar
jo baixava per les escales
de la meua finca
acabava d’eixir
de ma casa
portava un vestit
de flors
acabava de plorar
baixava de pressa
des del tercer pis
mirant cap a terra
guardant encara les claus
a la butxaca interior
de la meua bossa de mà
pensant en tot allò
que havia de comprar
pa, ous
un poc de fruita
oli, tomates
un pot d’olives
formatge vell i semicurat
i abans d’arribar al pati
ens vam topar
No hay comentarios:
Publicar un comentario