A la no nascuda
LLUNA BUIDA lluna creixent lluna plena lluna minvant
*
altra vida que se’n va
del meu ventre
altra vida que s’escapa
de les mans
altre cicle que en comptes
de trencar-se
torna a començar
*
ahir el teu cor bategava en força
xaranga contractada per l’ajuntament
o discomòbil que any rere any
s’afegix a les festes del poble
avui la riuada s’obri pas
entre els meus llavis
(les meues dents han mossegat
on no devien) i ara sagnen
*
potser no estava d’acord amb el lloguer
aigua llum i amor a canvi
de deixar-se acariciar
de quan en quan
potser va vore que la vivenda
anava a quedar-li massa estreta
i abans d’acabar el mes
es va marxar
*
qui cuidarà de mi mentre dorm baix els llençols?
tremole només de pensar que ja no estàs
que ja no agafaràs la meua mà
tota decidida a plorar a plens pulmons
si en algun descuit em pegara per fugir
que ja no podran dir que tens els meus ulls
que ja no tornaré a olorar la teua pell
(ni tan sols recorde la fragància
que potser
no l’he olorada mai?)
que ja no tornaran a preguntar-me com et dius
*
a lo millor el veí de dalt feu a la nit
massa soroll
o no li agradà el servici a l’hora de dinar
algun cuiner va servir —sense voler—
algun menjar que li donà al·lèrgia
i en comptes de deixar una queixa per escrit
va preferir anar-se’n
deixant darrere d’ella només una petjada
amb la seua forma redoneta i un xicotet rastre
del color de les roselles
*
és aquesta sang
l’aliment?
són aquestos els nutrients
que havien de fer-te créixer?
—que havien de fer-te forta
que havien de fer-te dona—
a què sap el color roig?
a por
aleshores és normal
que no t’ho menges
