he tancat els ulls i he desitjat
la teua mort
no vuic3 que continues sentint
aquesta vergonya que sents
quan parles de mi quan em mires
quan em miren aquells a qui parles de mi
dius que estic a soles i que et fa mal
jo et crec sense pensar-m'ho massa
no hi ha motius perquè siga mentida
però més mal em fa a mi
que digues que estic a soles i que la culpa és meua
que no sóc normal
que jo m'ho he buscat
he tancat els ulls i he desitjat
la meua mort
tinc por de sobreviure't
tinc por de sobreviure't i que mai arribes a estar
orgullós de mi
els morts només
arrepleguen flors
les llàgrimes ajuden
a que cresquen en5 força
digues:
encà que avui no em vullgues
ploraràs demà
al meu soterrament?
[Desplegar para el poema original publicado -y eliminado más tarde- el viernes 25 de marzo de 2016]