aquesta xiqueta dorm tant
que comence a sospitar
que no sap matinar
—
sona el telèfon a les huit del matí
i jo l'apague (confesse, culpable)
sense menejar-me del llit
*
tot el dia tancada
a la seua habitació
no sé
què farà
fins l'hora de dinar
—
les manetes del rellotge
van massa de pressa
no sé
què fer
per aprofitar el temps
*
sempre seriosa no somriu
ni a la família
—
únicament perquè no trobe
motius
*
no té parella
no té gastos
no té fills
no té
de què queixar-se
—
no tinc una casa
no tinc un treball
no tinc un fill
adormit
en el meu ventre
*
ara li ha pegat
per tindre mal de cap
exagerada
—
ara m'ha pegat
per dir-te que tinc mal de cap
mare
estic cansada
anit cap de les dues
podia dormir bé
però jo no tinc
de què queixar-me
la setmana passada
ens trobàvem marejades
però jo no tinc
de què queixar-me
fa un parell de mesos
vàrem tindre mal de cap
però jo no tinc
remei
com ho fas, mare
per a trobar-te millor?
què et prens?
fa quasi deu anys
la tristesa s'instal·là
a la meua habitació
continue sense saber
com expulsar-la
(la psiquiatra continua sense saber
com expulsar-la)
estic cansada
potser hauria d'anar-me'n jo
arreplegar tota la meua roba
els meus llibres de text
i de poesia i ficar-ho tot
en la maleta tamany mitjà
i dos rodes que no tinc
deixaria els meus diaris
resguardats baix el meu llit
en una caixa de plàstic
per si els vols llegir
(sé que els voldràs llegir, mare
perquè ja ho has fet alguna volta)
només he estat escrivint-los
cinc anys
no són tants
perquè dels de l’época d’institut
ja fa temps que em vaig desfer
i a més, mare
potser aixina veges
mare
mare volguda
que en realitat
sí tinc
de què queixar-me
No hay comentarios:
Publicar un comentario