viernes, 12 de febrero de 2021

Vestida de dol (2/6)

ad ella

vigiles de reüll

la teua sang

desconfies

de la teua carn

 

Clitemnestra per convicció

Electra per obligació

 

potser ara penses

que eres Gai

Juli Cèsar al Senat

i jo un brut traïdor

duent un punyal

 

potser el propi Jesús

de Natzaret i jo

Judes Iscariot

disposat a emportar-se

les trenta monedes

 

posar-te en guàrdia

mentres creues el passadís

és la manera que se t'ocorre

d'evitar l'abatiment

 

penses de veritat

que perilla la teua vida

com si jo —desagraïda—

intentara furtar-te-ho tot

 

(no has de patir

la tradició suggerix

que no li’l clavaren

per l’esquena)

viernes, 5 de febrero de 2021

Vestida de dol (1/6)

ad ell

em mires com si fóra

una desconeguda

com si fóra aquesta

la primera vegada

que hi veus algú

al meu llit

 

com si haguera crescut tant

que ja no fóra la mateixa

 

sé que de vegades

t’agradaria

sé que voldries

tindre una altra

que penses

fins i tot

que sóc una altra

 

qui dormia abans

en aquesta habitació?

 

t’en recordes?

viernes, 29 de enero de 2021

El nas li falta (2/2)


*

 

poc a poc la flama s'apaga

el vent bufa amb força

té igual on m'amague

el fum anirà

a la meua direcció

 

*

 

ningú diu res aquesta nit

de lluna inexistent

 

*

 

on estàs

que no et trobe?

 

*

 

busque els teus ulls

al cel

alce les mans

cap als núvols

les estreles s'amaguen

de mi

ja s'ha fet de nit

clar

dorms

 

*

 

quan vaig escriure al meu diari

que es mereixien un fill mort

no volia dir

que hagueres de ser tu

viernes, 22 de enero de 2021

El nas li falta (1/2)

Abril 2018


lluna buida lluna creixent lluna plena vida nova

 

*

 

ahir encara era jo la xiqueta

que dormia en el bressol

que avui preparen

tendrament

per a tu

 

*

 

ara et vigile com el carceller

que passeja en la foscor

amb una llanterna

esperant que entre els barrots

només hi haja silenci

 

*

 

cuide de tu mentre dorms

baix els llençols

tremoles

però et cobrisc de càlids besos

no saps

l'emoció

al vore't somriure

 

*

 

i dia a dia et fas més gran

creixes

sense parar

arribarà el moment

en què ja no podré

protegir-te amb els meus braços

 

*

 

fill meu

et diuen

fill meu

i jo m'assec

a la vora de la porta

recolzada l'esquena

a la paret

 

fill seu

domingo, 3 de enero de 2021

El título de una novela de Carmen Martín Gaite*

de acuerdo a una búsqueda rápida en Google
la media española es de veintinueve años
tres más que la europea
 
así que estoy contenta
 
puedo dejar de flagelarme por no hacer
nunca nada por no mover un dedo por
llegar tarde o salir, en este caso, por
haberme ido de casa
 
a los veintiséis años