tothom dorm
ho fa ma mare
ho fa mon pare
ho fa el meu germà
major
ho fan els nostres veïns
llevat d’els que estan treballant
ho fan els nostres amics
que ja fa un parell d’hores
que ens han deixat a soles
també dorm la fira
trista, solitària
sense xiquets
tu recolzes
el teu cap
en la meua falda
jo acarície
tendrament
els teus cabells
i allà en la llunyania
sense que ningú el detinga
s’alça el sol
cau la nit
ens hem quedat
a soles
la foscor ens convida
a apropar-nos
obeïm ulls tancats
els nostres llavis
s’aproximen
vacil·lant
però al cap
i a la fi
xoquen
he quedat en unes amigues
passegem distretes
pel barranc
fa massa bon dia
per a quedar-se en casa
ens hem topat de casualitat
no saps
els dies que portava somiant
eixe mateix moment
per fi ens presenten i procure
controlar el nerviosisme
de conèixer-te
tracte de no fer-me il·lusions
no fa molt que has eixit
d'una relació
encantat, un parell de besos
a les galtes
i un bell somriure
ja no puc tirar-me enrere
jo, com la Pizarnik
tinc setze anys
i cap altre remei
que buscar l'amor absolut9
no tarde en descobrir el nom
que mai hauria d'oblidar
el mateix nom que volia
—ja no— ficar-li al meu fill
conec a molts
que es diuen com tu
no sé com ho faig
però sempre es diuen igual
(potser per això
volia ficar-li-lo al meu fill
a base d'escoltar-lo
ha tingut que acabar agradant-me)
a partir d'ara no n'hi haurà
cap altre
ens creuem cada dia
per l'institut
potser a l'hora del pati
potser caminant cap a classe
pujant i baixant les escales
de l'edifici
vas un curs per davant meu
(eres un any més major)
mai t'he vist fins ara
que arriba un rumor innocent
a les meues orelles
(o al menys a mi
em sembla innocent)
repare en tu sense saber
com et dius
té igual
els amics en comú
són un bé abundant