Mariner, bon mariner (4)

cau la nit

ens hem quedat

a soles

 

la foscor ens convida

a apropar-nos

 

obeïm ulls tancats

els nostres llavis

s’aproximen

vacil·lant

 

però al cap

i a la fi

 

xoquen

Mariner, bon mariner (3)

he quedat en unes amigues

passegem distretes

pel barranc

fa massa bon dia

per a quedar-se en casa

 

ens hem topat de casualitat

no saps

els dies que portava somiant

eixe mateix moment

 

per fi ens presenten i procure

controlar el nerviosisme

de conèixer-te

 

tracte de no fer-me il·lusions

no fa molt que has eixit

d'una relació

 

encantat, un parell de besos

a les galtes

i un bell somriure

ja no puc tirar-me enrere

jo, com la Pizarnik

tinc setze anys

 

i cap altre remei

que buscar l'amor absolut⁹

 

Mariner, bon mariner (2)

no tarde en descobrir el nom

que mai hauria d'oblidar

 

el mateix nom que volia

—ja no— ficar-li al meu fill

 

conec a molts

que es diuen com tu

 

no sé com ho faig

però sempre es diuen igual

 

(potser per això

volia ficar-li-lo al meu fill

 

a base d'escoltar-lo

ha tingut que acabar agradant-me)

 

a partir d'ara no n'hi haurà

cap altre

Mariner, bon mariner (1)

ens creuem cada dia

per l'institut

 

potser a l'hora del pati

potser caminant cap a classe

pujant i baixant les escales

de l'edifici

 

vas un curs per davant meu

(eres un any més major)

 

mai t'he vist fins ara

que arriba un rumor innocent

a les meues orelles

(o al menys a mi

em sembla innocent)

 

repare en tu sense saber

com et dius

 

té igual

 

els amics en comú

són un bé abundant